Ja estem acostumats a les Xerrades
d´Elena Cejas, ens ha fet descobrir la trama, els personatges, hem conegut
millor “El nostre veí anglès” i aquest dimecres com al circ, “el más difícil todavía” vam fer una altra
volta: xerrada “magistral” e igualment transgressora que l´autor. Tant que les
felicitacions i els aplaudiments van ser el final d´una exposició al voltant de
Cervantes: “El meu veí escriptor”
La Xerrada va estar especialment
dedicada a l´Eduard, que en la xerrada anterior sobre Shakespeare i els 400
anys de la seva mort (també de Cervantes) ens preguntava per què “El Quixot” és
el prototip de la novel.la moderna. Aclarir que la finalitat de la xerrada no
era “celebrar” la mort de Cervantes, sinó comentar i fer un homenatge – que
curiosament no ha tingut el mateix ressó que els fets al Regne Unit amb l´altre
veí – i sobre tot, com sempre, passar-ho d´allò més bé, amb l´humor i la
personalitat de Cervantes.
Una posada en escena genial:
Cervantes és transgressor perquè va
inventar ... el còctel. Sí, heu llegit bé, amb ingredients mesurats, amb
proporcions exactes que no “pugen al cap”; Una imaginativa aproximació
comparativa a la construcció literària.
Partint de la literatura precedent,
els “Speculum Principes”, que eren
obres fetes com a model per a un príncep o senyor feudal; la picaresca, “La Celestina”, “El Lazarillo
de Tormes”, novel.les curtes (gènere que Cervantes també va utilitzar a
“Novelas Ejemplares”, encara que no era el seu registre, possiblement) trobem
representants de les distintes condicions socials (cavallers, dames, bufons,
“alcahuetes” com a personatges tipus predeterminats. Inclús Lope de Vega,
“Monstruo de las tablas, Monarca de la Comedia” va fer servir la mateixa fórmula
– si quelcom funciona, i es tractava d´omplir teatres, no cal canviar-ho, com
els culebrots actuals- en els milers d´obres que es van representar. La
característica comuna es que els
personatges no evolucionen: arriba fins i tot a “registrar” la fórmula en el “Nuevo arte de hacer comedias”. El mateix
Cervantes també va intentar fer comèdies – un altre registre que possiblement
no era el seu-. Es tractava d´un determinisme que deixava l´ésser humà
predestinat, a les mans del “fatum”, tant en la seva escala social com en la
personal: no hi havia evolució psicològica de l´heroi.
I va arribar Cervantes amb la
coctelera i va afegir els següents ingredients, tots ells ben mesurats i amb un
resultat que l´han fet universal i model indiscutible de la novel.la moderna:
1.-
Primer Ingredient. Tema. (Escena I: Elena amb somriure de
complicitat a la tarima, sentada al
costat d´una taula on jeu una coctelera. Aboca una mica d´aigua a dintre...
Sorpresa del públic. Segueix amb l´exposició. Ens anem recuperant de la sorpresa).
Acostumats a l´amor, l´honra, la
picaresca... va ser la bogeria el eix fonamental de l´obra. Amb aquest eix és
molt innovador, ja que ens proposa la bogeria del Quixot com a excusa per fer
una ficció, per escriure una novel.la. El Quixot és llavors “un enginyós
víctima d´una imaginació desbordada.
La Sàtira. Envoltats d´una Espanya
Imperial, el Barroc... Cervantes és crític amb la societat, la política, la
religió (exemple, la recepció d´ingents – i possiblement indecents en
procedència - quantitats d´or que arribaven d´Amèrica que es gastaven en
guerres on no es pagaven als soldats). “Con la Iglesia hemos topado, Sancho”:
Cervantes critica l´excessiu poder de l´Església (a banda de cremar a la
foguera, podia apartar administrativament als ciutadans, excomunicar...). Per
això remarca el ideal de justícia, intel.ligència, seny, cordura, sentit comú,
llibertat – no oblidem que venia precedit d´una època feudal – en figures de
una escala social baixa i un antiheroi que proclama “Yo sé quien soy” reafirmant el humanisme i
la llibertat de l´home lliure. Es ressalta la llibertat individual com a
llibertad de l´home, no depenent del desti o el hado.
“La libertad,
Sancho, es uno de los más preciosos dones que a los hombres dieron los cielos;
con ella no pueden igualarse los tesoros que encierra la tierra ni el mar
encubre; por la libertadI así como por la honra se puede y
debe aventurar la vida, y, por el contrario, el cautiverio es el
mayor mal que puede venir a ...”
2.- Segon Ingredient. Personatges. (Escena
II: Elena torna a abocar aigua a la
coctelera... la expectació en el públic va creixent. Nota del guionista: es
tracta d´una ampolla d´aigua, estem en horari de tarda).
En la literatura anterior els
personatges – nobles o murris- no evolucionen. Aquí el Quixot és un antiheroi
amb un punt de vista contradictori del Món que pren distància de la figura tradicional
del cavaller : en quan a la figura de l´escuder (alt, noble, jove) contraposat
al Sancho, un jornaler baixet, gran, que es preocupa de cobrar per escalar socialment. L´autèntica innovació
és el que després s´ha vingut en anomenar l´”arc de transformació del personatge”, on tenim una “Sanchificació” del Quixot, que es fa més
pessimista, més realista, i una “Quixotització”
de Sancho, que va idealitzant-se, aspirant a una major llibertat e inclús a ser
Governador de la seva Ínsula.
El personatge del Quixot dona forma
al adjectiu “quixotesc” i va més enllà de l´autor, com si fos un ésser històric
real, de la mateixa manera que l´Ulises de Joyce, Madame Bovary de Flaubert,
Lolita de Nabokov...
3.- Tercer Ingredient. Temps i espai
(Escena III: Dos cops secs d´aigua van a dintre de la coctelera. El còctel
ja va prenent forma i el públic comença a estar impacient per tastar-lo)
El llenguatge emprat es veu enriquit
per les sortides de l´antiheroi i el seu escuder, acció distorsionada jugant
amb narrador, sustentant la novel.la amb diàlegs (tècnica clàssica) però
afegint comicitat, acudits, punts d´humor, refranys “¡O moldito seas de Dios, Sancho! dijo á esta sazon D. Quijote: setenta
mil satanases te lleven á ti y á tus refranes : una hora ha que los
estás ensartando “exclama el al Capítol 43, després de tenir a Sancho tota
la estona enllaçant un refrany darrere un altre.
4- Últims ingredients. Una mica
d´intriga i el sentit aventurer, element modern de autèntica “road movie” (em
va passar pel cap Thelma & Louise per la Manxa), històries dintre
d´històries, imitacions d´elements cervantins imitats per altres autor i que
ells torna a incorporar
A més a més d´uns bons ingredients,
cal un bon cocteler, un creador com Cervantes. La personalitat de l´autor es
reflecteix en una obra de maduresa, escrita als 58 anys, en la qual transmet
tota la seva experiència de les seves altres obres, les seves lectures i la
seva forma d´enfrontar-se a la vida.
Exemple. La Pastoreta Marcela. Es
tracta d´un personatge amb clara influència de la novel.la pastoril, amb moltes
reminiscències clàssiques (Plató):” Hízome el cielo, según vosotros decís,
hermosa, y de tal manera que, sin ser poderosos a otra cosa, a que me améis os
mueve mi hermosura; y, por el amor que me mostráis, decís, y aun queréis, que
esté yo obligada a amaros. (...)Por
el amor que me mostráis, decís, y aun queréis, que esté yo obligada a amaros.
Yo conozco, con el natural entendimiento que Dios me ha dado, que todo lo
hermoso es amable; mas no alcanzo que, por razón de ser amado, esté obligado lo
que es amado por hermoso a amar a quien le ama” També son
molt clares les influències de l´”Odissea”, Virgili, Cátulo (el treballar en l´administració
imperial donava accés a moltes biblioteques).
Les aventures protagonitzades pel
propi Cervantes, el seu controvertit pensament polític i religiós, les ferides
de guerra, la dolenta relació amb l´Església (va ser excomunicat dos cops), el problemes
en la seva vida professional encara que guardava les formes, la seva relació
amb les dones, els viatges, les penúries econòmiques, són tots elements de
maduresa que fan que l´autor del Quixot tingui un ric bagatge a la seva
esquena. Va haver de fugir de Madrid per un duel, esclau cinc anys a Argel
intentant escapar quatre cops i “rescatat” per la seva família, no va tenir una
vida fàcil i plàcida, però sens dubte s´ho prenia amb humor, factor que es
trasllada a la seva obra.
Destacar que encara que no va gaudir
dels beneficis, en vida el Quixot va ser un veritable “best-seller”:
l´aventura, el desenllaç inesperat, la resposta verbal a cada situació no determinista
(veritat única) sinó amb vàries opcions, van fer que el Quixot fos després
objecte de nombroses tesis.
·
Quasi tots els membres de la RAE l´han mencionat
ens els seus discursos. Mario Vargas Llosa ( “transforma la ficció en història
viva), Soledad Puértolas (que es fixa en els personatges secundaris femenins en
el Quixot, Dulcinea, Marcela, Dorotea), Mario Serra, Carme Riera, Martí de
Riquert, Fernando Savater,
·
Nombrosos autors l´han esmentat: Carlos
Fuentes, García Márquez, Borges, Harold Bloom, Eduardo Mendoza...
·
Tenim una opinió contrària: Nabokov afirma
que ni és el precedent e inici de la novel.la moderna.
·
També teories inversemblants, com la d´un
autor alacantí, Joan
Miquel Sirvent, que afirma que Shakespeare és en realitat Cervantes.
Hi ha moltes versions del Quixot,
des de les més puristes (en llenguatge i estil) o les adaptades a una terminologia
més actual. En algunes abunden els comentaris que dificulten la lectura (quasi
hi ha més notes que text). Inclús va haver una iniciativa de fer un Quixot per
Twitter (un Tweet per capítol).
I reprenent el concepte de veí, que
vam aprendre a la Xerrada sobre el veí anglès. Amb un veí ens podem prendre un
còctel, podem compartir moments íntims, acudits, refranys...
(Escena IV. Fin. Elena aboca el
contingut de la coctelera al vas i se´l beu. La Xerrada li ha donat set. Les
felicitacions, els aplaudiments i un excel.lent sabor de poca per haver tastat
aquest còctel literari).
No hay comentarios:
Publicar un comentario