Cantant-vos Caramelles a l´Espai alpe.

Aquest passat Dissabte 26 de març vam poder gaudir de la cantada de Caramelles pels Carrers de Sitges: les Caramelles del Retiro van arribar a l´Espai alpe vora tres quarts d´una i vam poder escoltar desde la balconada les gran veus d´aquestos cantaires. La colla de Caramelles del Retiro va ser fundada al any 1870 i ara està presidida per en Lluís Curtiada López, amb 60 cantaires i el mestre en Jordí Martí Camps. Aquest any ens van cantar les Caramelles Primaveral (1943) amb lletra de Josep Manuel Soler i Salpa l´Aranya (2016) amb lletra de Ramon Artigas i música de Josep “Pinyu” Martí.

 

Vaig conèixer a l’alpe en una xerrada que va organitzar a l´Espai Jove de Sitges i la Malvasia de Llibres “Llenguatge no sexista. Ens atrevim pensar que podem millorar les relacions personals?” I des de llavors l´he trobat al Retiro, al  Miramar, en xerrades, tertúlies... en resum, alpe és part de la vida cultural de Sitges. Com ell diu “Llicenciat en Història de l´Art, a la Universitat Central de Barcelona, especialitzant-me en l´Art Actual i la Crítica d´Art. (...) Com els primers dadaistes ens agrada escriure i difondre Manifestos, que anomenem “Crits Escrits” per a repartir a mà i també per fer córrer per la xarxa. Expliquem perquès, pensaments, idees, temes puntuals i/o fem crítiques a artistes amb els que compartim el camí, intentant apropar l´art a totdon  i proposant que ens atrevim a treure i compartir l´artista que tots portem dins. (..)Amb la meva cadireta, i fa poc amb el bastó, per no haver-me de quedar a casa, vaig podent participar en moltes de les associacions que conformen el teixit cultural de Sitges, en el que amb el meu marit aconseguim bastant la integració social. Alguns de les associacions en les que aprenem són: El Retiro, amb les seves Caramelles, la seva “Tertúlia Bohèmia i també hem cantat a la seva coral; el Prado, amb els seus Pastorets i una de les seves colles de Carnaval; el castellers de la Jove, amb els que fem pinya i hem tingut l´orgull de representar en aquesta darrera proclamació de Pubilles i Hereus; la Agrupació de l´Ecce Homo (...)(Relació d´accions, projectes i exposicions del col.lectiu Alpe conceptes plastificats)

Prèviament, vam poder gaudir del recull d´art d´alpe (pintures, material gràfic, dibuixos, llibres). Com sempre, va ser una nit molt dinàmica, amb les idees participatives i creatives per totdon d´alpe. Cada participant portava una enganxina amb el seu nom (aquí teniu la meva) i vam poder fotografiar-nos amb una de les obres exposades, de la nostra elecció. Jo vaig elegir dos quadres: 1 de Roser.Aldabó, Pasión de invierno, febrer 2105 .i el quadre de baix de Isidre Roset, Bikini Greco 2015.

María va elegir un quadre de JAD, Bons somnis d’energia i passió en blau, de 2014, així com el cartell lluminós que penjat a la balconada, indica quan l´espai alpe està obert per totdon per tal de compartir i conversar sobre art, literatura, llenguatge, filosofia. Després, emocionada al balcó, va agrair a la Colla de Caramelles del Retiro quan complint la tradició, van aixecar la cistella.

 

Salvador, amb “Cinturones”, de Blanca de Nicolás.

Wayne amb tres obres del projecte artístic “Goma al Greco”

Miqui, amb una obra de Luciano, del projecte GG “El pollastre del meu marit” En Joaquim, l’Eulàlia, La Maria, en Javier i l’alpe, davant dels llibres i estanteries del 2n projecte d’arquitectura la Júlia

Jose Luis amb Conchi, Maria, Salvador i Javier. Joselu va optar per “Espiral de la vida” de Gamar

Javier y Wayne amb tres obres del projecte artístic “GG Sitges ‘15” i rodejats de barrets.

 

”Mitjan dècada dels 40, a Sitges es reprenia la tradició de les caramelles, una tradició documentada des de 1864 i interrompuda per la Guerra Civil. Era una represa il·lusionada i, al mateix temps, tímida perquè les caramelles es cantaven en català i el català era un enemic declarat del nou règim del General Franco (...) Eren temps en què poques coses es podien escriure i poques oportunitats tenien els músic per posar solfa a cançons en català. En 70 anys (aquest any se celebra el 75 aniversari, recomanable l´exposició Clavells, Amics i Records ), les realitats són molt canviants i lletristes i mestres afronten poesies i partitures d´una manera molt diferent i, sobretot, amb un entorn radicalment oposat.

Antigament, la tradició marcava estrenar caramelles cada Dissabte de Glòria. Amb els anys la tradició es va invertir i el normal va ser repetir cançons antigues i anar-ne incorporant alguna nova, de tant en tant. Enguany les Caramelles Sitgetanes i les del Retiro estrenen composició(...)

Segons afirma Gimeno (escriptor d´una de les caramelles del Prado), “les caramelles són un gènere tradicional que s´hi insereix en les cançons de primavera i de Pasqua i que giren al voltant de la regeneració de la vida, que en el cas del cristianisme passa per la resurrecció, però que si busques, sense ofendre ningú, també pots traspassar els límits i acabar en un sentit més profà i primaveral.

Joan Duran. Autor d´una de les lletres que  va cantar el Retiro, reflexiona al voltant de les restriccions i n´apunta tres: “el llenguatge ha de ser suficientment directe i empàtic, aconseguint un equilibri entre el llenguatge poètic i les concessions al fet popular; cal adaptar-se a una estructura musical clàssica i, finalment, la temàtica no pot defugir el pes de l´imaginari que marca la tradició, malgrat que el autors d´avui procurin fer-la avançar, reformar-la i enriquir-la.

A diferència de Gimeno i Duran, Ramon Artigas, autor de la nova lletra de les caramelles del Retiro – Salva l´Aranya- ha hagut de fer front a una música a la qual ha adaptat la lletra. D´acord amb el músic, Josep “Pinyu” Martí, han intentat trencar una mica amb els esquemes i recuperar el flaire de l´antic esperit mariner de Sitges (...)”Baluard.  L´Eco de Sitges. 24/03/2016. “Les caramelles busquen renovar-se: musics i poetes expliquen com neix una caramella” P 2-3

 

“Tornarem, a la vila estimada

ballarem amb pubilles d´encant.

Borratxos d´una gran festa,

Brindarem per tots aquells que ja no hi són.

Cantarem vora el mar”

 

De Salpa l´Aranya (la meva estrofa favorita, que he estat recordant tota la setmana). Cal destacar que aquest dilluns de Pasqua vam poder gaudir a tota la vila de Sitges de les cantades de les tres Colles.

 

Cal dir que també vam gaudir d´una excel·lent i dolça companyia, amb munflons i malvasia, melindros, la Mona de Pasqua i les llesques amb ou “torrijas” i rosquilles que va portar Salvador. I la meva impressió va ser una barreja d´aquesta dolçor, de la música, de les lletres de les Caramelles, de l´art... Gràcies alpe per una vetllada genial (i compta amb mi pel proper any).