"La bruma inquieta" d´Eugenia Kléber

 

Va ser aconseguir-lo i llançar-me a llegir "La bruma inquieta"; em va enganxar tant que en un dia ja l´ havia acabat. Una novel.la de suspens amb capítols que ens expliquen el passat dels personatges, per comprendre algunes situacions peliagudas i fins i tot alguns foscos secrets que amaguen.

 

M'he sentit identificat en moltes coses, especialment amb els personatges de Paulo - afortunadament, m'he apartat dels enderrocs en esfondrar-se la meva vida - i Joaquim. Aquesta és una  part que no m'esperava, un succés que té a veure amb un noi ressentit i ple d'odi que passa dels seus pares. En moltes frases que considero genials: "Quan estic enfonsada m'agrada menjar coses dolces perquè tot sigui més suportable. Si ho acompanyo amb xampany, puc arribar a l'orgasme"

 

Ha estat molt especial llegir-ho: es nota que és un llibre pensat, organitzat, estructurat i sobretot, molt personal. L'autora deixa mostrar a través dels seus personatges molt de la seva pròpia essència. I com tots els bons llibres, quan acabes de llegir-ho, totes les peces encaixen, els personatges han evolucionat i el sentiment és enriquidor.

 

Com a únic detall: suposo que la sinòpsis de la contraportada la va fer l'editorial; crec que s´hauria d'explorar més les incògnites, la complexitat dels personatges...

“A la fi dels anys 80 una dona desapareix en una petita localitat costanera portuguesa. L'assassinat d'un home poc després farà recordar un crim adolescent anys enrere en el qual la víctima va ser una adolescent nòrdica. En l'actualitat, un estudiant de Periodisme nascut en el lloc pretén basar-se en aquests successos per escriure una novel·la. Aviat comença a comprendre que existeixen coincidències i vincles amb ell mateix i amb la seva pròpia família. Així, l'esbrinat i l'imaginat s'entrecreuaran desvetllant secrets que afecten a tres parelles, una comunitat religiosa, un adolescent enamorat i confús, dos germans enfrontats, una jove cambrera romanesa i una bella i misteriosa dona”

 

“En el llibre ens trobem a Mateus tombat en una platja de Gláucia, en despertar mira a banda i banda i veu que la seva esposa Morela ha desaparegut.

Torna a la seva casa i no està, ni tan sols s'ha portat les seves pertinences.

Podria estar amb amics, pensava Mateus, però segurament li hauria avisat.

Esperaria fins a l'endemà per si tornava, però no va tornar i va denunciar el seu desapararición, sent ell un sospitós.

Els seus millors amics Tadeu i Judite tampoc saben gens sobre el parador de Morela, a part d'estar molt ocupats amb el seu fill Joaquim el qual és un adolescent problemàtic que també té protagonisme en aquesta historia”

 

 “La portada d'aquest llibre em va cridar molt l'atenció, té un toc de misteri que tant m'agrada.”  

 

Enhorabona Eugenia!!!! M'ho he passat molt bé llegint-ho i la propera lectura (quan un llibre m'agrada ho solc rellegir) segur que m'aportarà molts més matisos. I a mi, també, des de sempre, m'ha agradat la boira.

 

Una abraçada d'un dels teus lectors.