 |
| Biblioteca Josep Roig i Raventós |
Cicle de xerrades: Veus de novel·la
12 gener 2016 per bibliotecajoseproigiraventos
Aquest
dimecres 13 de gener a les 20:15h, té lloc a la Biblioteca Josep
Roig i Raventós, un nou cicle de xerrades literàries a càrrec de l’Elena
Cejas. En aquesta ocasió, parlarem de les Veus de
novel·la.
Una
resposta
Després de
comentar esperits i temps literaris, ahir vam poder comprovar en la xerrada
“Veus de novel.la” la importància del narrador com a personatge i fil conductor
de la novel.la (amb diverses funcions (narrativa, comunicativa, controladora,
testimonial, emotiva..) i una diferenciació clara segons el punt de vista
exterior-interior (primera persona o intradiegètic; segona persona o
autodiegètic i tercera persona o extradiegètic). Podem afegir al omniscient,
testimoni, protagonista… el narrador “deficient” o “trampós”. Un exemple el
podem trobar a “El Gran Gatsby” en que un personatge secundari – Nick Carraway-
és una presència constant com a tercera part per conèixer tot el fets i ens
podem preguntat fins a quin punt és un narrador satisfactori (tenint
l´habilitat per que la resta de personatges confiïen en ell) o bé si nosaltres
mateixos podem confiar en ell. ¿ Podem estar segurs de que ens digui la
veritat, de que no ens expliqui solament el que li interessa o fins i tot de
que ens enganyi? Fins a quin punt és gran “El Gran Gatsby”? En això està el
poder de Nick com narrador.
Cicle de xerrades: El teixit de la novel·la
9 febrer 2016 per bibliotecajoseproigiraventos
Demàdimecres 10 de febrer a les
20:15, té lloc a la Biblioteca Josep Roig i Raventós el Cicle de xerrades literàries: El teixit de la novel·la,
a càrrec de la filòloga Elena Cejas.
Una resposta
Aquesta
setmana hem tingut l´oportunitat en la xerrada d´Elena Cejas a les Biblioteques
de Sitges d´aprendre “ com es “vesteix” una novel.la a partir del “teixit”
entès en un doble sentit: com a trama de la novel.la i teixit que conforma una
peça de roba. Partim d´uns patrons, tallem la roba, li donem unes puntades i la
posem al maniquí per comprovar com va quedant la nostra obra. Aquesta simbiosi
entre literatura i teixit ja ve d´antic (els papirs egipcis, les elaborades
pàgines dels Códexs Medievals) i ens porta a trobar diversos “teixits” o
composicions que conformen l´estructura d´una novel.la (lineal, estructura en
capses xineses, estructura en “matrioshka”, collage, estructura en espiral més
o menys recargolada, circular, estructura de “patchwork”, en trames distintes,
estructura d´iceberg, de gots comunicants, tècnica de la “muda” (en el sentit
de canvi)…
Demà dimecres 10 de
febrer a les 20:15, té lloc a la Biblioteca Josep Roig i Raventós el Cicle de
xerrades literàries: El teixit de la novel·la, a càrrec de la filòloga Elena
Cejas.
Aquesta setmana hem tingut
l´oportunitat en la xerrada d´Elena Cejas
a les Biblioteques de Sitges d´aprendre
“ com es “vesteix” una novel.la a partir
del “teixit” entès en un doble sentit: com a trama de la novel.la i teixit que
conforma una peça de roba. Partim d´uns patrons, tallem la roba, li donem unes
puntades i la posem al maniquí per comprovar com va quedant la nostra obra.
Aquesta simbiosi entre literatura i teixit ja ve d´antic (els papirs egipcis,
les elaborades pàgines dels Códexs Medievals) i ens porta a trobar diversos
“teixits” o composicions que conformen l´estructura d´una novel.la (lineal,
estructura en capses xineses, estructura en “matrioshka”, collage, estructura
en espiral més o menys recargolada, circular, estructura de “patchwork”, en
trames distintes, estructura d´iceberg, de gots comunicants, tècnica de la
“muda” (en el sentit de canvi)...
És aquesta diversitat “tèxtil” una
eina fonamental de l´escriptor per atreure l´atenció (i per al lector, per
comprendre millor l´obra i poder valorar l´estructura #quefemalesbiblios
La forma tradicional – lineal-
comença amb una introducció, passant per el nus i concloent amb el desenllaç.
Encara que podem començar el relat a la mitat “in media res” (per exemple a “El
Camino” de Miguel Delibes) de manera que entrem de forma immediata en l´acció,
sense presentacions prèvies. També trobem “flashbacks” on el personatge
rememora un fet del passat, així com temps cíclics, en què les històries
personals es repeteixen i el text acaba com comença (Cien años de Soledad, per
exemple).
Podem diferenciar també entre
l´estructura interna (els aspectes interns són aquells que formen part del
texte: tema, espai, acció, temps) així com l´externa (títol, introducció,
pròleg, capítols, signes ortogràfics...). Així podem representar l´estructura
d´una novel.la en un diagrama de punts en dos coordenades (capítols i
intensitat), on des de la presentació o “analepsis” va pujant el nivell
d´intensitat fins arribar a un clímax (fins i tot baixant a un anticlímax i
tornat a pujar abans del desenllaç-) També podem trobar dintre de la seqüència
subhistòries o accions que formen narracions generals o històries secundaries.
És interessant el llibre d´Edwin Muir: “L´estructura de la novel.la” per tal
d´aprofundir en la perspectiva interna i externa. .
En el cas de la novel.la
d´aprenentatge (Golem, per exemple) trobem una situació inicial, un problema,
un desenvolupament (en que el protagonista supera una sèrie de proves i poden
aparèixer ajudants) i un desenllaç.
Per altra banda, en la novel.la
policíaca l´estructura tradicional (introducció, nus i desenllaç en què la
solució és òbvia i indiscutible) ha evolucionat a principis “in media
res”,finals oberts, estructures inverses
començant pel desenllaç (en que cadascuna de les escenes ens aporta informació
nova). El elements tradicionals que podem trobar a les novel.les d´Agatha
Christie (Poirot), Sir Arthur Conan Doyle (El perro de los Baskerville) ,
Georges Simenon (El gato) o fins i tot a la sèrie televisiva del Dr House són:
enigma (un assassinat), detectiu, víctima, sospitosos, autor del crim i element
de suspens e intriga. El protagonista és un arquetip heroic que triomfa gràcies
a les seves facultats intel.lectuals i intuïció.
Per exemple a “La tristeza del
Samurai” de Víctor Árbol, en què sense ànim de fer “spoiler”, coneixem
d´entrada que l´advocada protagonista és a l´hospital ja casi a les acaballes,
detinguda per haver ajudat a escapar a un pres i interrogada per la policia...
com ha arribat fins aquí? És llavors la respota que l´autor ens va
proporcionant amb una gran dosi d´intriga i un ànim intern de que no acabe la
novel.la, ja que no volem com a lectors arribar fins al final: principi i
final, la mort.
“La novel.la
s´estructura en la història que porta dins”.György Lukacs.
Teoria de la novel.la
No hay comentarios:
Publicar un comentario