Va ser aconseguir-lo i
llançar-me a llegir "La bruma inquieta"; em va enganxar tant que en
un dia ja l´ havia acabat. Una novel.la de suspens amb capítols que ens
expliquen el passat dels personatges, per comprendre algunes situacions
peliagudas i fins i tot alguns foscos secrets que amaguen.
M'he sentit identificat en
moltes coses, especialment amb els personatges de Paulo - afortunadament, m'he
apartat dels enderrocs en esfondrar-se la meva vida - i Joaquim. Aquesta és una part que no m'esperava, un succés que té a
veure amb un noi ressentit i ple d'odi que passa dels seus pares. En moltes
frases que considero genials: "Quan estic enfonsada m'agrada menjar coses
dolces perquè tot sigui més suportable. Si ho acompanyo amb xampany, puc
arribar a l'orgasme"
Ha estat molt especial
llegir-ho: es nota que és un llibre pensat, organitzat, estructurat i sobretot,
molt personal. L'autora deixa mostrar a través dels seus personatges molt de la
seva pròpia essència. I com tots els bons llibres, quan acabes de llegir-ho,
totes les peces encaixen, els personatges han evolucionat i el sentiment és
enriquidor.
Com a únic detall: suposo
que la sinòpsis de la contraportada la va fer l'editorial; crec que s´hauria
d'explorar més les incògnites, la complexitat dels personatges...
“A la fi dels anys 80 una dona desapareix en una petita localitat
costanera portuguesa. L'assassinat d'un home poc després farà recordar un crim
adolescent anys enrere en el qual la víctima va ser una adolescent nòrdica. En
l'actualitat, un estudiant de Periodisme nascut en el lloc pretén basar-se en
aquests successos per escriure una novel·la. Aviat comença a comprendre que
existeixen coincidències i vincles amb ell mateix i amb la seva pròpia família.
Així, l'esbrinat i l'imaginat s'entrecreuaran desvetllant secrets que afecten a
tres parelles, una comunitat religiosa, un adolescent enamorat i confús, dos
germans enfrontats, una jove cambrera romanesa i una bella i misteriosa dona”
“En el llibre ens trobem a Mateus tombat en una platja de Gláucia, en
despertar mira a banda i banda i veu que la seva esposa Morela ha desaparegut.
Torna
a la seva casa i no està, ni tan sols s'ha portat les seves pertinences.
Podria
estar amb amics, pensava Mateus, però segurament li hauria avisat.
Esperaria
fins a l'endemà per si tornava, però no va tornar i va denunciar el seu
desapararición, sent ell un sospitós.
Els
seus millors amics Tadeu i Judite tampoc saben gens sobre el parador de Morela,
a part d'estar molt ocupats amb el seu fill Joaquim el qual és un adolescent
problemàtic que també té protagonisme en aquesta historia”
“La portada d'aquest llibre em va cridar molt
l'atenció, té un toc de misteri que tant m'agrada.”
Enhorabona Eugenia!!!!
M'ho he passat molt bé llegint-ho i la propera lectura (quan un llibre m'agrada
ho solc rellegir) segur que m'aportarà molts més matisos. I a mi, també, des de
sempre, m'ha agradat la boira.
Una abraçada d'un dels
teus lectors.
