Emmarcada en la setmana dedicada per l´Ajuntament de Sitges al Dia
Internacional de la dona (que no de la dona treballadora) el passat dijous 10 de març vam poder assistir a la taula
rodona “Dones en Acció” organitzada per la Tertúlia Bohèmia del Retiro,
moderada per Blanca de Nicolás i amb la col.laboració del departament
d´igualtat de l´Ajuntament de Sitges.
Cinc dones en ACCIÓ: una pintura i escultora especialitzada en pedra
marina (Elvia Cor), una galerista, anteriorment directiva de publicitat i
directora de Fires com Art Brussells (Sorella Acosta), una Policia Local amb 25
anys de servei (María Rodríguez), una compositora (Margot Martínez Restrepo),
una Mossa d´Esquadra amb 10 anys de servei (Elena Roca) i una emprenedora, periodista
de proximitat, anteriorment ocupant càrrec directiu a l´empresa privada (Marta
Roig).
Punt inicial: la valoració de Blanca de Nicolás del paper de les cinc dones i la
referencia literària al recent treball d´Angeles Caso, “Todo ese fuego”: “Tot aquest foc és una novel·la exquisida que busseja en la vida de tres
sorprenents dones plenes de talent, que van aconseguir rebel·lar-se contra les
cruels normes de la societat victoriana i convertir-se en grans escriptores en
un món reservat als homes.”. Les tres germanes Brontë van ser tres escritores valentes en un món
d´homes. Altres treballs de l´autora son “Las Olvidadas” i “Ellas mismas”
Per poder gaudir de la taula rodona, tenim la sort de comptar amb el resum de la tertúlia, així com l´enregistrament en àudio de Santiago Salcedo, en el qual comenta : “Por lo que he escuchado en la grabación que adjunto, fue una participación muy representativa de lo que es la mujer en nuestra sociedad actual, luchadora, inteligente y valiente contra todos los inconvenientes que, por herencias ancestrales, tuvo y aún tiene que soportar a causa de un machismo irracional y absurdo”.
Com aproximació personal podria destacar alguns trets que van sorgir al
llarg de la taula rodona i el debat posterior:
·
Presència de la dona al art. En temps
relativament moderns a la literatura trobem noms femenins (però Cervantes i
Shakespeare van ser homes); en canvi, a la pintura i l´escultura segons van
comentar Elvia Cor i Blanca de Nicolás, quantes dones podem recordar? Poques, i
quasi totes elles famoses per ser dones o filles d´artistes homes (per exemple,
Frida Kahlo).
·
Incorporació a un món laboral tradicionalment “d´homes”: va ser un tret característic de totes les participants. Mentre Elvia
Cor destacava la desconfiança inicial d´alguns companys en el moment de voler
assolir projectes d´escultura de proporcions i característiques determinades,
Sorella Acosta en comenta – i recomana - la importància de començar en la feina des de
baix, per poder anar aprenent i pujant esglaons. María Rodríguez va
puntualitzar que possiblement tot ha evolucionat i que en el moment
d´incorporarse va haver d´iniciar la seva carrera com a vigilant de platja, per
posteriorment canviar i incorporar-se a la Policia Local, de esglaó en esglaó i
amb certes reticències inicials. Per altra banda, Elena Roca amb la
incorporació a un cos més modern – els Mossos d´Esquadra, dels que vam poder
visionar un video celebrant el 25é Aniversari de la incorporació de la dona al Cos +1, no va trobar aquesta dificultat, fins i tot el companys la volien
“protegir” en els seus primers temps (postura en la meva opinió excessivament
paternalista, que com va destacar Blanca de Nicolás, és un principi vigent als
exercits com a obligació del militar home “d´ajudar” a la militar dona en tot
moment”). En el cas de Marta Roig, l´inici a una empresa tradicionalment
d´homes va requerir esforços per anar assumint de mica en mica responsabilitats.
·
Promoció profesional: mentre Sorella Acosta va
destacar la importància d´anar aprenent, passant per posicions mitjanes fins a
arribar a llocs directius, Marta Roig va matisar després d´una pregunta que amb tota seguritat
l´ascens professional de la dona és més lent, contrastat al cas de l´home, que
molt sovint ja ocupa un lloc intermedi o directiu des de un inici sense haver
de passar per totes les etapes.
·
Habilitat, sensibilitat o toc femení. En les
intervencions de Sorella Arenas (capacitat de la dona per federar) i Elvia Cor
(sisé sentit de la dona) es va posar de manifest les característiques pròpies i
diferenciadores de la dona en el lloc de feina. També uns especials “codis
d´enteniment” entre dones que fan més possible la mediació i l´acord. És així com
en algunes situacions específiques, la dona pot resoldre millor la situació,
com per exemple en conflictes de violència de gènere (segons van destacar Elena
Roca i María Rodríguez). Jo he tingut companys de feina i caps dels dos sexes i
estic totalment d´acord: la capacitat de buscar el consens i l´ausència de l´ego
masculí és una gran avantatge i aportació de la dona al món laboral. Encara
recordo una conversa amb una directora comercial (la meva cap en una empresa)
intentant mediar en un discussió meva amb el director general, quan em comentava
“Estoy harta de tanta testosterona, vamos
a ponernos de acuerdo y listos”.
No obstant, en
el debat es va plantejar la possibilitat de que moltes dones per poder ascendir
en una empresa “abandonen” aquestes característiques per acabar apropiant-se
del rol masculí tradicional, amb una anomenada “masculinització”. És el cas de
la “superwoman” dona de negocis que utilitza el mateix carácter agressiu i poc
dialogant dels seus companys.
El més important
es que siguem homes o dones, tots tenim un do especial, que hem de trobar i
cultivar (Elvia Cor).
·
Conciliació del treball amb la vida familiar i la cura dels fills. Tant Elvia Cor com Sorella Arenas van afirmar ser mares traballadores.
Però encara comptant amb famílies paritàries en la cura dels fills, totes les
participants van reconéixer que per un ascens professional, era complicat
mantenir les dos vessants de mare i professional.
·
Discriminació positiva. Al debat es va
plantejar la qüestió d´obligar per llei a empreses i administracions a donar un
50% a les dones en els seus consells de direcció i òrgans directius, que és on
realment es situa “el poder”. Opinions i parers distints, les participants van
ser partidaries en principi d´aquest mecanisme per corregir la situació actual,
en la qual encara que amb un gran avenç, la dona no ocupa el lloc que li
correspon segons anem pujant a l´escalafó professional. Altres, però, van
preferir desterrar aquesta discriminació i lluitar amb total igualtat de
condicions per arribar al cim.
·
Concepte filosòfic del home derivant al concepte de persona. Margot Martínez va apuntar aquesta distinció, relatant-nos amb una
barreja de prosa i poesía el gran paper de la dona a Iberoamèrica a partir de
l´obra del historiador colombià Germán Arciénagas en “América Mágica: Las mujeres y las horas”. (“Este
libro evoca la vida de doce mujeres – doce horas que van de la aurora al crepúsculo
(…) cuando esta docena de mujeres se juntan en un libro de horas, América
descubre una dimensión muy suya, una de esas dimensiones fabulosas que se
agrandan cuando han sido tocadas antes del olvido” i parts del “Romancero
Criollo”, amb referèncias a Catalunya.
“En la plaza del Diamante
Cataluña u otra cualquiera
Madres de Plaza de Mayo
Guatemala o Venezuela
Se reúnen las mujeres
Con niños que corretean
a intercambiar ilusiones
alegría y tristezas”
·
Una recomanació literària: “Viajeras intrépidas y
aventureras” de Cristina Moratò. Dones que van fer possible l´aventura en el
món del homes.
·
I no us perdeu l´exposició “Dones” de LLuïsa
Sallent, del 18 de març al 22 de maig a l´Edifici Miramar
Conclusions:
1.- Cal continuar amb la
celebració del dia de la dona? És clar que si,
fins que ja no puguem detectar cap indici masclista evident o soterrat. Una
mostra: Berlusconi opina que una dona no pot ser mare i alcaldessa de Roma
15/03/2016 ttp://internacional.elpais.com/internacional/2016/03/15/actualidad/1458068820_204012.html
